Filla del jurista Vicenç Orrit, es casà amb el noble Guillem Ramon de Josa i de Cardona el 1509. El matrimoni tingué tres fills, Guillem, Maciana i Anna. En quedar-se vídua, el 1517, portà vida retirada de pietat i estudi. Coneixia bé el llatí i la filosofia escolàstica, especialment la doctrina de Duns Escot. Ajudà Ignasi de Loiola durant la seva estada a Barcelona. El 1534 fou cridada a la cort de Madrid per la reina Isabel de Portugal com a possible preceptora de la infanta Maria, fet que no es materialitzà. En retornar a Catalunya professà al convent de Santa Clara de Lleida. Havent obtingut llicència per a abandonar el claustre, es retirà al convent de Santa Maria del Peu de la Creu de Barcelona, on reuní algunes beates, s’ocupà d’allotjar-hi noies òrfenes i d’ensenyar al poble la doctrina cristiana, i on fundà amb un grup de notables barcelonins la Confraria de la Sang i la dotà d’estatuts (1536). El 1543 marxà a Roma en companyia d’Elisabet Roser i de Francesca Cruïlles. Totes tres foren allotjades per Ignasi de Loiola fins que Elisabet i Francesca professaren com a jesuïtes el 1545; foren expulsades el 1547, i totes tres retornaren a Barcelona. Durant la seva estada a Roma, Isabel parlà davant d’un grup de cardenals sobre la doctrina escotista. El 1548, el seu fill matà la seva esposa Elena, filla del bisbe de Barcelona Joan de Cardona, i dues persones més, i s’evadí de la presó. Aquest fet que obligà Isabel a marxar a Itàlia l’any següent, però una tempesta feu que s’aturés a Niça. Allà cercà la manera, amb la col·laboració del príncep Manuel Filibert de Savoia, d’ajudar el seu fill, i fundà el convent de Santa Clara de Niça (1551). Posteriorment es traslladà a la ciutat piemontesa de Vercelli, on erigí el Collegio delle Orfane de Santa Maria de Loreto (1553), i a Milà, on fundà la casa de convertides de Santa Maria del Soccorso delle Anime (1555), seguint el model ignasià de Santa Marta de Roma. Registrada als índexs de la Biblioteca d’El Escorial figura l’única obra coneguda escrita per ella, sota el títol Fidei ortodhoxae antidotum o Tristis Isabella, un tractat de teologia dogmàtica avui desaparegut.