Professor a la Universitat de Copenhaguen, feu nombrosos experiments de compressibilitat dels gasos (anhídrid sulfurós, entre d’altres) amb la finalitat de liquar-los i construí un piezòmetre. Treballà també en l’aplicació de l’efecte termoelèctric i ideà una nova forma de termòmetres basats en aquell principi. Preocupat per les relacions que sospitava entre l’electricitat i el magnetisme, feu un gran nombre de proves que no reeixiren fins l’any 1820, que aconseguí que l’agulla magnètica es desviés sensiblement en passar un corrent elèctric per un conductor paral·lel a aquella. Aquest experiment constituí l’inici d’una nova branca de la física, l'electromagnetisme.