De família de mariners d’origen valencià, fou portat a Benidorm (Marina Baixa) a 3 anys. Llicenciat en medicina a València (1928), amplià estudis a París, Viena i Munic. Catedràtic d’anatomia de Cadis (1935), professor a València (1936-39) i Madrid (1954-75), treballà també com a cirurgià. Fou un dels impulsors de l’orientació embriològica de l’anatomia a l’Estat espanyol. Autor del text Anatomía humana (1944) i de La fisiología del desarrollo y su importancia en biología (1956) treballà en l’estudi dels vasos limfàtics de l’ull, l’aparell urinari i el desenvolupament del cor. El 1982 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.