Graduat en dret per la Universitat de Kyoto (1954), en acabar els estudis treballà en una productora, i al cap de pocs anys n’esdevingué director. El 1964 fundà una productora pròpia, Shozoka. Debutà el 1959 amb el llargmetratge Ai to kibō no machi (‘Ciutat d’amor i esperança’). Aviat se situà com un principals exponents dels joves realitzadors japonesos que reaccionaren a l’humanisme i al tradicionalisme de la generació anterior, al mateix temps que qüestionaven certs valors de l’esquerra més oficial. El seu cinema, molt crític amb la societat japonesa, explora els aspectes més foscos de la condició humana. Alguns dels seus films són: Shiiku (‘La domesticació’, 1961), Nihon shunka-kō (‘Cançó obscena del Japó’, 1967), Kōshikei (‘L’execució’, 1968), Shonen (‘El nen’, 1969), Tōkyō sensō sengo hiwa (‘L’home que va fer testament a la seva pel·lícula’, 1970), Gishiki (‘La cerimònia’, 1971), Natsu no Imōto (‘Una petita germana per a l’estiu’, 1972), Ai no korīda (‘L’imperi dels sentits’, 1976), història d’obsessió sexual autodestructiva que tingué un fort ressò a Occident, Ai no bōrei (‘L’imperi de la passió’, 1978), Merry Christmas, Mr. Lawrence (1983), Max, mon amour (1986) i Gohatto (1999).