El primer vescomte que actuà a Osona és Francó, el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona. El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona. Entre mitjan s IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona. El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior; de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i eren conegudes pel nom de feu vescomtal. El segon gran domini dels vescomtes s’estenia pels termes de Rupit i Pruit, la vall de Sau i el terme de Tavèrnoles-Savassona, on sembla que tenien la fortalesa de residència primitiva abans de possessionar-se del castell de Cardona. Amb el vescomte Guadall II (963-978) s’inicia la dinastia ben coneguda dels vescomtes osonencs. Guadall II, casat amb Ermetruit, era germà de Guised, bisbe d’Urgell, que consta que era nebot de Sal·la, pròcer resident a les Guilleries i al Bages i fundador del monestir de Sant Benet de Bages vers el 950, i foren fills seus Ermemir II, Ramon Arnulf (bisbe d’Osona), Llop i Miró. Ermemir II succeí el seu pare després del 978, i el 986 rebé del comte Borrell II el castell de Cardona, com a prolongació del comtat d’Osona, en la frontera amb els àrabs. Morí sense successió el 1007 i el vescomtat passà al seu germà Ramon I (mort el 1014). Sembla que el seu germà Arnulf, bisbe d’Osona, que morí el 1010 en tornar de l’expedició de Còrdova, retingué el castell d’Osona, que encomanà al seu germà Miró. La mort, sense descendència, d’Ermemir II, motivà, sembla, que la seva mare Ermetruit fundés el monestir i la basílica votiva de Sant Pere de Casserres, continuada per Eugúncia, la vídua del vescomte Ramon I, la qual deixà per fill i hereu del vescomtat Bermon, que morí sense successió el 1030, després d’haver iniciat la basílica de Sant Vicenç de Cardona. El succeí el seu germà Eribau, el qual, elegit bisbe d’Urgell el 1035, traspassà el vescomtat a un tercer germà, Folc I, que fou assassinat el 1040 i que s’hauria casat amb Guisla, filla del vescomte regent de Barcelona Geribert. Tots aquests trasbalsos familiars afebliren la casa vescomtal osonenca, cosa que es notà amb Ramon Folc I de Cardona, fill de Folc I i de Guisla, vescomte des del 1040, que el 1057 vengué el castell de Cardona al comte Ramon Berenguer I, i vengué també, amb data desconeguda, el castell de Vic. L’acció dels vescomtes osonencs s’estén ara vers les terres d’Anoia i el Bages i es desvincula com més va més del vescomtat original, la qual cosa resta palesa quan Ramon Folc I es començà a titular des del 1062 vescomte de Cardona (vescomtat de Cardona).