Militant pacifista des del 1912, fou mobilitzat i lluità en la Primera Guerra Mundial. Després de la guerra esdevingué secretari de l’Associació Alemanya per la Pau i el 1922 cofundà el moviment Nie wieder Krieg (‘Mai més la guerra’). Editor del setmanari Weltbühne (1927), hi denuncià el rearmament secret de la Reichswehr i fustigà la violència tant de les formacions paramilitars de dreta com de les comunistes. Acusat de traïció, fou sentenciat, empresonat (1931) i indultat (1932). Un cop lliure, prosseguí la denúncia del nazisme fins que Hitler el feu tancar al camp de concentració de Eesterweg-Papenburg (1933), on fou vexat i torturat. El 1936 fou traslladat a un hospital penitenciari de Berlín. Aquest any li fou atorgat el premi Nobel de la pau, concessió interpretada com un vot mundial de censura contra el nazisme. Com a resultat d’això, Hitler prohibí als ciutadans alemanys acceptar aquest premi. Al desembre ordenà el trasllat de von Ossietzky a un sanatori privat, on morí tuberculós.