El 1917 formà part del grup De Stijl, però s’encaminà vers un precubisme. D’una gran perfecció en tots els detalls del seu treball, el seu interès se centrà en les relacions que han d’establir-se entre els buits i els plens d’una obra. Exemples més significats d’aquesta etapa són el Café d’Unie, a Rotterdam (1924-25, destruït el 1940), i un projecte de cases en sèrie al bulevard de la plaça Sheveringen (1917). El 1918 fou nomenat arquitecte municipal de Rotterdam. Després de la seva ruptura amb Theo van Doesburg construí les cases populars Hoek van Holland (1924-27) i la Kiefhoek (1925-27), ambdues a Rotterdam, en les quals s’inicià el procés d’un allunyament progressiu del funcionalisme ortodox a causa de la seva rigidesa. La casa de convalescència infantil Bio, prop d’Arnhem (1952-60), i el projecte per a l’edifici del govern de la província d’Holanda meridional, a la Haia (1952), en són els dos exemples més característics.