Oxford

Capital de l’Oxfordshire, Anglaterra, a la confluència del Cherwell amb el Tàmesi.

Gran centre de comunicacions, situat a igual distància dels ports de Bristol, Londres, Southampton i de Birmingham. Hi ha fàbriques d’automòbils, de maquinària, d’aparells electrònics i de conserves, impremtes i editorials. És bisbat anglicà. A l’W de la ciutat vella hi ha el barri comercial i el castell normand; a l’E, els edificis universitaris i les esglésies, envoltats d’un parc, més enllà del qual hi ha la ciutat nova. A l’E del Cherwell, resideix més de la meitat de la població. Al suburbi de Headington hi ha l’Oxford College of Technology. La universitat, fundada al s. XII, comprèn 40 colleges, que en llur majoria funcionen com a centres d’estudis comunitaris. Els més antics són l’University College, el Balliol and Merton i el Saint Edmund Hall (s. XIII), l’Exeter, l’Oriel, el Queen's i el New (s. XIV). Entre els museus i les biblioteques patrimoni de la universitat, cal esmentar la Bodleian Library. La catedral, començada al s. XII, és d’estil normand. El Trinity College i el Christ Church College (ambdós del s. XVII) són d’estil gòtic. Del s. XVIII són el Sheldonian Theatre de C.Wren, el Blenheim Palace, obra de J.Vanbrugh, la Claredon Library, projectada per N.Hawksmoor, i la Radcliffe Camera, de planta circular, que construí J.Gibbs. C.R.Cockerell féu, en estil neoclàssic, l’Ashmolean Museum i el Taylorian Institute (1841-45). Situada a les ribes del Tàmesi, fou, originàriament, un antic poblat saxó. La seva posició estratègica en féu un punt fort de la resistència a la invasió normanda. Els normands la convertiren en un fortí: hi construïren una muralla, un castell i els primers ponts. Gran mercat agrícola a la primeria de l’edat mitjana, entrà en decadència quan passà a dependre quasi exclusivament de la universitat, fundada al s. XII; durant segles els esdeveniments més significats foren els brots de violència esporàdics provocats per les tensions entre la població autòctona i l’acadèmica. Al s. XVII, durant la guerra civil, fou un bastió de les forces reialistes; però, assetjada per lord Fairfax, caigué pel juny del 1646. Al s. XVIII esdevingué un nus de comunicacions terrestres i fluvials i, al s. XIX, ferroviàries. A la primeria del s. XX s’hi establiren les primeres indústries —impremtes i fàbriques de melmelades—; més tard, William Morris hi instal·là una fàbrica d’automòbils, la qual atragué diverses fàbriques de components.