i moviment d’Oxford | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

moviment d’Oxford

història eclesiàstica hist ecl
Corrent religiós dins l’alta Església anglicana que posà l’accent en la revisió de les notes de l’Església, principalment la seva catolicitat, vinculada a la successió apostòlica, viscuda en la tradició i entesa com a fidelitat dinàmica a l’Esperit que parla per l’Església.

Començà a Hadleigh (Suffolk) el 1833 i tingué la seva primera formulació en el sermó de John Keble sobre l’apostasia nacional —14 de juliol de 1833—, en què s’analitzava la situació de l’Església anglicana i es reclamava la llibertat de l’Església davant l’Estat. Les seves idees essencials havien estat anticipades pel grup de Hackney els primers anys del mateix segle XIX i havia arribat a demanar un concili amb l’Església romana amb vista a la unió (Samuel Wix, 1818). A part els Tracts for the Times —d’on el nom de tractarisme—, les obres d’A.Ph. Perceval (The Churchman's Manual, 1833) i de W. Palmer (Treatise on the Church of Christ, 1838) són les més característiques. D’ell sortí la teoria de les tres branques de l’Església —anglesa, oriental, romana— i el ritualisme i l’anglocatolicisme (anglocatòlic). Tot i que els seus capdavanters, com Pusey, es mantingueren dins l’anglicanisme, el moviment s’acabà amb l’entrada en la comunió romana de J.H. Newman, el 1845.

Col·laboració: 
JBa
Llegir més...