Fundador de la Societat de Sant Vicenç de Paül, com també de les Conferències de Sant Vicenç de Paül , el 1833, mentre estudiava lleis i literatura a París, s’ajuntà a R. Chateaubriand, C. F. R. Montalembert, H. D. Lacordaire —amb qui fundà (1848) l’"Ère Nouvelle”, portaveu de llurs ideals socials— i altres catòlics progressistes. Fou professor a la Sorbona (1841 i 1844-52). Edità alguns dels primers poetes franciscans d’Itàlia (1852), recull important per a la història de l’espiritualitat medieval. Fou partidari del liberalisme polític, motiu pel qual sofrí atacs diversos, i acabà la vida retirat de tota activitat pública. Cal destacar, de les seves obres, Études germaniques (1847-49), La civilisation au XIIIème siècle (1852) i Discours sur la Société de Saint Vincent de Paul (1870). El 1997 fou beatificat per Joan Pau II.
Frédéric Ozanam
© Fototeca.cat
Erudit i apologista francès.