Primer duc d’Escalona (1472), marquès de Villena, mestre de l’orde de Sant Jaume (1467-74) i administrador del de Calatrava. Era fill d’Alfonso Téllez Girón (Girón) i de María Pacheco, senyora de Belmonte, de la qual fou hereu. Fou patge del futur Enric IV de Castella; aviat el dominà i el féu instrument polític per combatre Joan II de Castella i Álvaro de Luna (1441), bé que després lluità a favor d’aquests (a la batalla d’Olmedo el 1445), cosa que li valgué l’important marquesat de Villena. El 1448 se'n distancià i oferí a Alfons IV de Catalunya-Aragó, que el feu cavaller de l’orde de la Gerra (1449), el regne de Múrcia si l’ajudava a desbancar Álvaro de Luna. El 1451 fou nomenat adelantado mayor de Castella. En ascendir al tron Enric IV –que el mantingué en el càrrec de majordom major i el nomenà mariscal de Castella– promogué bandositats a la cort i el 1460 fomentà la lliga de Tudela, formada per diversos nobles castellans i Joan II de Catalunya-Aragó per tal de destituir Enric IV, mentre que, d’altra banda, advertí el rei i l’animà en les seves pretensions als trons de Navarra i Catalunya-Aragó. Aquell mateix any li fou concedit el comtat de Xiquena. Conspirà més tard contra el rei i intervingué en l’anomenada farsa de Ávila (1465), en la qual Enric IV fou destronat en efígie i proclamat rei l’infant Alfons IV de Castella, de qui havia estat tutor. Intentà d’obstaculitzar el casament d’Isabel, germana del rei (que ell havia fet prometre amb el seu germà, Pedro Girón y Pacheco, mort el 1466), amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó.