Les seves novel·les reflecteixen la vida de la burgesia lisboeta del s. XX amb les fórmules de la narrativa realista del s. XIX. El cicle Crónica da vida lisboeta s’inicià amb Ana Paula (1938) i continuà amb Ansiedade (1940), O caminho da culpa (1944), Tonos verdes em fundo escuro (1946), Espelho de tres faces (1950) i A corça prisioneira (1957). La influència de Balzac, matisada pel cosmopolitisme i la formació britànica de Paço d’Arcos, és evident en tota la sèrie. A més, se'n destaquen altres novel·les, com Memórias duma nota de banco (1962) i Cela 27 (1965). Conreà també el teatre (Paulina vestida de azul, 1948), l’assaig (Eça de Queirós e o século XX, 1948; Confissâo e defesa do romancista, 1946) i la poesia.