Situació i presentació
El municipi de Pacs del Penedès, d’una extensió de 6,27 km2 és situat a la zona central de la comarca de l’Alt Penedès. Limita al N amb els termes de Vilobí del Penedès i les Cabanyes, a l’E amb Vilafranca del Penedès pels turons de Sant Pau (302 m), al S amb Santa Margarida i els Monjos i a l’W el riu de Foix fa de divisòria amb el terme de Sant Martí Sarroca. El terreny, bastant pla, és drenat també per la riera de la Maçana, que aquí pren el nom de riera de Llitrà. El cap de municipi i únic nucli de població és el poble de Pacs del Penedès. Hi ha els veïnats de la Fassina, el Salinar i la Serra, de poca entitat. Travessa el terme la carretera que, sortint de Vilafranca, passa per Sant Martí Sarroca i Pontons, i s’endinsa tot seguit dins l’Alt Camp. Un trencall d’aquesta carretera duu fins al cap de municipi.
La població i l’economia
La població, que el 1860 era de 283 h i el 1900 de 399, entre els anys seixanta i setanta del segle XX acusà un augment progressiu, causat pel fet que molts treballadors de Vilafranca hi vingueren a residir; així, el 1960 hi havia 406 h, que el 1970 havien augmentat a 578. Posteriorment, s’inicià un procés invers de minva demogràfica (el 1975 hi havia 450 h i el 1981 n’hi havia 401), seguit d’una recuperació que portà a 436 h el 1991, a 620 h el 1996 i a 745 h el 2005.
El municipi conrea la meitat de la seva superfície. La vinya és el conreu principal, seguit de lluny pels cereals, principalment el blat i l’ordi. Les activitats ramaderes són representades per diverses granges avícoles, porcines, de conills i alguns ramats d’ovelles. També hi ha unes guixeres i algunes pedreres de calcària. Hi ha importants cellers. Entre la indústria destaquen una fàbrica de plàstics i una de fabricació de paper.
El poble de Pacs del Penedès
El poble de Pacs (201 m) és a la capçalera de la riera de Llitrà, centrat per una plaça de forma arrodonida. L’església parroquial de Sant Genís, als afores de la població, fou bastida al segle XVII. En depenen la capella de Sant Pau i l’antiga parròquia de la Bleda, ja dins el terme municipal de Santa Margarida i els Monjos.
Funciona a la població el Centre Cultural i Recreatiu de Pacs, a més de grups diversos (de teatre, de dansa, de gegants i de grallers). Hi ha una biblioteca. Celebra la festa major el segon diumenge d’agost.
Altres indrets del terme
Entre els disseminats, té interès geogràfic el veïnat de la Serra als turons de Sant Pau, a la part oriental del terme, que constitueixen la partió amb Vilafranca, on hi ha els vèrtexs de Sant Jaume (296 m) i de Sant Pau (302 m). Hom conta que, antigament, hi havia, també, el santuari de Sant Jordi, al cim de la muntanya de Sant Pau, i la gent de Vilafranca acudia a la seva festa, de la mateixa manera que els de Pacs assistien a l’aplec de Sant Pau. El 1751 hi hagué una disputa entre els ajuntaments de Pacs i de Vilafranca, i aquest darrer ordenà que la festa de Sant Jordi se celebrés al santuari de Sant Pau. La gent de Pacs deixà d’acudir-hi i la capella de Sant Jordi es degué enderrocar.
Tampoc no resten vestigis del castell de Pacs i se’n desconeix l’emplaçament, no se sap si a la Serra o al que és actualment el poble de Pacs.
La història
L’any 990 s’esmentava, dintre el terme d’Olèrdola, la via que condueix a Pax, i el 991, l’església de Sant Genís dins la demarcació d’Olèrdola. El 1013 Gombau de Besora, personatge influent a la cort comtal, posseïa un alou a Pacs. En un judici celebrat a la ciutat d’Olèrdola el 1020, i presidit per la comtessa Ermessenda, signava, en primer lloc, Gombau de Pacs. En morir, la seva filla Guisla de Besora, muller de Mir, heretà el patrimoni patern del castell de Pacs i, pel seu testament, que s’ha de datar entorn del 1080, deixava al seu fill Ramon Mir la meitat del pa, vi, cubs i botes que hi tenia; l’altra meitat era per al cenobi de Sant Sebastià dels Gorgs. El castell de Pacs és esmentat el 1066 entre les afrontacions de la torre de Delà. Un altre límit del castell, a llevant de Pacs, el constituïa la comanda hospitalera de Sant Valentí de les Cabanyes, situada a prop del camí de la Granada al castell de Pacs. El 1186 Arnau de Pacs, amb la seva mare i el seu fill, van vendre a Dalgunau de Baiona totes les cases que tenien al costat de la vall del castell. Un descendent seu, Bernat de Baiona, militar, feu donacions al monestir de Santes Creus de béns situats al dit castell.
Per un cens del 1359 sabem que Ramon de Barberà tenia el castell de Pacs amb 21 focs, dels quals 3 eren del monestir de Santes Creus, 4 de l’Hospital de Sant Joan, 2 de l’Almoina i 2 d’en Vilafranca, però l’alta jurisdicció del castell de Pacs era del senyor rei, i de reialenc es va mantenir fins a l’extinció de les senyories.