i Pàdua | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pàdua

Nom italià dePadova (it)
Ciutat
Itàlia
Nom italià dePadova (it)
Pàdua El Palazzo della Raggione (s XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Població: 
214.198 h
[est. 2011]

Situada en una plana que s’estén a l’oest de la plana vèneta entre el Brenta i el Bacchiglione, el nucli primitiu constituí la via natural de comunicació entre la costa de la mar Adriàtica i la plana subalpina. És un nus de comunicació i un centre comercial i industrial; hi ha indústries de maquinària, químiques (adobs i fibres artificials), tèxtils i alimentàries. Té universitat (1272). Fundada pels vènets, fou aliada de Roma del 225 al 49 aC. Dominada, successivament, per ostrogots (493), bizantins (541-68), llombards (601) i francs, al s. IX esdevingué arquebisbat i el XII comuna. Güelfa, s’adherí a la lliga llombarda (1167), però tenia un fort nucli gibel·lí, i això causà un seguit de lluites que féu perdre la independència a la ciutat. Així, passà als Este, a Ezzelino III da Romano (1237-56) i als Carrara (1318-1405). El 1405 fou annexada per Venècia, i el 1797 ocupada per França. Dominada per Àustria (1815-66), l’any 1866 s’integrà al regne d’Itàlia. Conserva restes romanes, com les ruïnes de l’amfiteatre i el pont de San Stefano-San Lorenzo. D’època paleocristiana és el martyrium (s. IV) de l’església de Santa Giustina (s. XVI). Edificis medievals són el Battistero de la catedral (s. XII), amb cúpula decorada per Giusto de Menabuoi (s. XIV), el Palazzo della Raggione (s. XIII i XIV), l’església de Santa Sofia (s. XIII) i la basílica de Sant'Antonio, la qual presenta una barreja d’elements romànics, gòtics i bizantins; a l’altar major hi ha la Mare de Déu amb sants i els relleus de la vida del sant, de Donatello; també és de Donatello la famosa estàtua eqüestre del Gattamelata, a l’exterior, davant de la façana. Al costat de la basílica hi ha la Scuola del Santo, decorada amb pintures de Ticià. És gòtica la Cappella degli Scrovegni, amb un cicle de frescs de Giotto sobre la vida de Jesús i amb escultures de la Mare de Déu amb àngels, de Giovanni Pisano. El Palazzo del Bò, actual universitat, és del s. XVI. Del s. XIX és el Caffè Pedrocchi, neoclàssic, que era lloc de reunió de polítics i literats.

Col·laboració: 
TMT / CaA / NCC / RMMR
Llegir més...