OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Paestum

Ciutat antiga
Itàlia
D’esquerra a dreta, el segon i el primer temple d’Hera. a Paestum
Kārlis Dambrāns (CC BY 2.0)
Antiga ciutat grega d’Itàlia, sobre el golf de Salern (sinus Paestanus), al pla banyat pel Sele.

Fundada per colons grecs de Sybaris, a mitjan segle VII aC, fou posada sota l’advocació del déu de la mar, Posidó, amb el nom de Poseidonia. Florí notablement gràcies a la riquesa de les terres interiors i a les relacions comercials amb els pobles itàlics veïns i els etruscs. Això promogué la cobejança dels lucans, que se n'apoderaren cap al 400 aC i li canviaren el nom pel de Paistom o Paistos. El 273 aC els romans hi establiren una colònia llatina (Paestum). Sempre fidel a Roma, li forní vaixells, mariners, cereals i oli; eren famoses les seves roses, sovint cantades pels poetes. A causa de la malària, fou abandonada al començ de l’edat mitjana, quan només tenia una petita comunitat cristiana entorn del temple de Ceres, convertit en església.

Descoberta al segle XVIII, presenta restes importants, especialment les muralles i tres temples dòrics, ben conservats: la basílica, el seu monument més antic (segle VI aC), de fet, un temple; els temples anomenats de Ceres (fi del segle VI aC) i de Neptú (~450 aC), dedicats respectivament, sembla, a Pal·las (Minerva) i Hera (Juno). Els romans hi bastiren grans edificis (les termes, el pòrtic del fòrum, el temple dit de la Pau i l’amfiteatre), dels quals romanen vestigis. Els anys 1967-69 s’hi han descobert noves tombes, amb pintures, la més important de les quals és, potser, la d’un home que salta a l’aigua des d’una palanca (480-470 aC). Hi ha estat obert un museu, magníficament instal·lat. Vora la ciutat antiga ha sorgit la petita població homònima (fins el 1926, Pesto), d’uns 500 h.

Col·laboració: 
MDo

Llegir més...