Emigrà amb la seva família al Japó, on es graduà en arts i filosofia a Tòquio. Estudià composició a Alemanya amb Wolfgang Fortner. Sota la influència de J. Cage i K. Stockhausen, s’uní a l’avantguarda i col·laborà a l’Studio für Elektronische Musik de Colònia (1958-63). Posteriorment s’instal·là als EUA.
De l’interès inicial per la música electrònica en deriva el seu interès per l’electrònica (“Iluxus”) en general i, a partir d’aquí, per la televisió i, després, pel vídeo, fins a esdevenir un dels principals conreadors del videoart. Actuà sovint amb l’artista plàstic Joseph Beuys. Realitzà performances i videoescultures. L’any 1970 utilitzà un sintetitzador de vídeo que barrejava els colors i permetia transformar i multiplicar les formes. Durant els anys vuitanta, desenvolupà la difusió per satèl·lit d’imatges de les seves performances/programes de televisió. Des de l’any 1985 es dedicà a la realització de grans robots formats per monitors de televisió apilats.
En les seves performances, happenings i accions similars, la provocació i els cops d’efecte, esdevinguts rutinaris (en l’Hommage a John Cage dos pianos són destruïts simultàniament), pretenien que el públic s’interrogués sobre els convencionalismes que envolten l’art. El caràcter multidisciplinari, amorf i aleatori de les seves produccions les convertí en actes irrepetibles malgrat l’existència de “partitures”, programes, etc., encapçalats amb un títol.
L’any 1998 el Guggenheim Soho de Nova York presentà una exposició dels seus primers experiments dels anys seixanta, realitzats amb televisió i emprant elements magnètics per a manipular la imatge.