Estudià a Barcelona, Madrid i Leiden i fou catedràtic de termologia a Madrid des del 1926 i també a Lisboa, on residí molt de temps. Destacà pels seus treballs sobre física i, principalment, sobre la teoria de la relativitat especial d’Einstein. El 1926 l’Institut d’Estudis Catalans publicà dins la col·lecció de Cursos de Física i Matemàtica, dirigida per E. Terrades, el seu llibre Propietats dels gasos ultraenrarits. Entre les seves altres obres, cal esmentar Física teórica (1931), Termodinámica (1958), Relatividad (1960) i Mecánica (1962).