A Baiona tractà, sense èxit, d’assolir el retorn de FerranVII (1808). Capità general d’Aragó, legitimà el moviment popular antifrancès mitjançant la convocatòria de les corts aragoneses. Assumí la defensa de Saragossa, que fou assetjada dues vegades pels francesos (1808-09). Deportat a Vincennes fins el 1813, tornà a la península Ibèrica amb FerranVII. Dos cops senador per Saragossa, el 1836 en fou nomenat duc.