el Palància

riu de Sogorb (ant.), riu de Morvedre (ant.)

El Palància al seu pas pel municipi d’Algar

© Fototeca.cat

Riu del País Valencià, que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d’Escàbia.

Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla. El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre. Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer. Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor. El curs alt té un fort pendent. La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’W, de les serres d’Espina i d’Espadà al N, de les d’Andilla, la Bellida, cabeç Agut, el Montmajor, el coll de l’Àguila i Portaceli al S. Els seus afluents són curts i torrencials. La seva aigua només és aprofitada per al regadiu a partir del terme de Viver: hortes de Viver, de Xèrica i de Sogorb (a més d’altres de menors) a l’Alt Palància, i l’horta de Morvedre al Camp de Morvedre. El seu nom actual li fou reintroduït pels humanistes i geògrafs a mitjan s XVI en identificar-lo amb el Pallantia dels romans sense, però, una certesa absoluta.