i illes Palau | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

illes Palau

Belau; Palaos; Republic of Palau; Beluu er a Belau 
Estat
Palau

Sumari de l’article

Belau; Palaos; Republic of Palau; Beluu er a Belau 
Les aigües cristal·lines de les illes Palau són un atractiu per al turisme
© Corel / Fototeca.cat
Arxipèlag de la Micronèsia, a l’W de les Carolines, que forma un estat lliure associat als EUA en forma de república; la capital és Ngerulmud (271 h [2010]), a l’illa de Babelthuap.
Població: 
0 h
[est. 2015]
Extensió: 
488 km2

Comprèn un conjunt d’illes d’origen volcànic i coral·lí: Babelthuap (la més gran), Koror, Malakal, Urukthapel, Peleliu, Angaur, etc. L’economia es basa en el turisme. Els principals intercanvis comercials són de productes agrícoles i aliments amb els Estats Units i el Japó. La ciutat més gran és Koror (11.665 h [2012]), capital fins el 2006, que la seu del govern es traslladà al complex de Ngerulmud. Les llengües oficials són l’anglès i el palauà. La majoria de la població és palauana; són cristians (41% catòlics, 25% protestants), bé que subsisteixen cultes indígenes. República amb un parlament bicameral (Senat, de 13 membres, i Casa dels Delegats, de 16), pertany a l’ONU.

Història

Formaren part de la corona de Castella (1543-1899), d’Alemanya (1899-1918) i fins el 1994 estigueren sota administració fiduciària dels EUA, amb Kuniwo Nakamura com a president. El 1981 entrà en vigor una constitució per la qual el país es convertia en república, i l’any següent signà un tractat de lliure associació amb els Estats Units, que, després de successives esmenes i referèndums, entrà en vigor l’octubre del 1994. El mateix any esdevingué membre de les Nacions Unides. En el nou ordenament, Kuniwo Nakamura es mantingué a la presidència i fou reelegit el 1996. El país acollí la celebració dels Jocs de la Micronèsia l’agost del 1998, fet que li comportà un forta despesa en obres públiques. L’economia de l’arxipèlag, fortament dependent de l’assistència financera dels Estats Units, hagué de fer front, a partir del 1999, a la regularització de les condicions laborals, en un país on l’Estat és el major contractador net de força de treball. Centre financer offshore des del 1998, el 2001 s’aprovà la llei reguladora del sector bancari i la llei antiblanqueig (tot i que la república continua essent considerada un paradís fiscal per moltes jurisdiccions). El president Tommy Remengesau, elegit el 1999 i, novament, el novembre del 2004, es proposà disminuir la dependència econòmica dels EUA, potenciant un turisme basat en l’entorn natural. El mateix mes se celebrà un referèndum pel qual s’aprovaren la doble nacionalitat, el límit de tres mandats consecutius a la presidència i la possibilitat de candidatures dobles (president i vicepresident). A més de l’impuls al turisme de qualitat, el govern fomentà la indústria, amb l’objectiu de fer-la compatible amb el turisme i la sostenibilitat ambiental. Pel que fa a les relacions internacionals, el 2006 el president taiwanès Chen Shui-bian visità el país, en una gira que el portà a visitar els estats que es mantenen fidels a T’aipei, i el mateix any, Rússia decidí establir-hi relacions diplomàtiques. En aquesta línia, Alemanya aprovà un tractat de col·laboració amb les illes Palau l’any 2007. En les eleccions presidencials del 2008 sortí vencedor Johnson Toribiong enfront del candidat proposat per Remengesau. Toribiong fou nomenat president al començament del 2009 i es mostrà partidari de reduir la dependència amb els EUA. Aquest any caducava el tractat de col·laboració bilateral entre els EUA i les illes Palau, fet que posava fi a l’ajut regular de Washington, però l’any següent es renovà la lliure associació i s’aprovà un acord marc pel qual els EUA assignaven 250 milions de dòlars en ajudes a Palau durant quinze anys. El president Toribiong negà que l’ajut fos a canvi d’acollir presos alliberats de Guantánamo. El 2012 Remengesau guanyà les eleccions presidencials, i l’any següent hagué d’enfrontar-se a la destrucció causada pel tifó Haiyan en algunes illes. El 2015, en una visita oficial, l’emperador del Japó Akihito visità Palau per retre homenatge als més d’11.000 soldats japonesos i nord-americans morts a la batalla de Peleliu, una de les illes de l’arxipèlag. Tanmateix, les prioritats del país continuaren dominades pel medi ambient, tant per la dependència econòmica del turisme com per la molt probable incidència de l’augment del nivell del mar a conseqüència del canvi climàtic (amenaça que Palau comparteix amb altres estats insulars del Pacífic). Per aquest motiu, el 2015 el govern declarà reserva marina la totalitat de les aigües territorials del país i, el 2016, fou un dels primers signants de l’Acord de París sobre el canvi climàtic (COP21). El 2017 Remengesau fou reelegit a la presidència en el quart dels seus mandats (no consecutius). El 2018, en represàlia pel tracte preferent del país amb Taiwan, la Xina prohibí Palau com a destí turístic, cosa que repercutí negativament en l’economia. L’octubre d’aquest any, la Unió Europea retirà Palau de la llista de paradisos fiscals.

Data de revisió: 
2019-06-12

Llegir més...