Josep Maria Palau i Camps

(Barcelona, 10 de març de 1914 — Palma, Mallorca, 17 de juliol de 1996)

Novel·lista, poeta i dramaturg.

Gestor turístic de professió, el 1941 fixà la seva residència a Palma. Conreà el teatre, la poesia i la novel·la. Com a autor dramàtic col·laborà amb Martí Mayol en el drama costumista Portes obertes (1949). Després publicà S’ha venut un home (1957, premi Ciutat de Palma 1956) i Del cel i de la terra (1974), entre d’altres.

Pel que fa a la poesia, és autor de Mosaic d’espurnes (1951) i D’Orient i d’Occident (1959), de caràcter humorístic i sentimental.

El 1959 edità el llibre costumista sobre Palma, Carrers, places i un rellotge (1959). Escriví la novel·la realista Els trasplantats (1963, premi Ciutat de Palma 1962), El sort surt al crepuscle (1993), en què tracta el tema de la Guerra Civil Espanyola, la novel·la psicològica Aquesta mena d’amor (1985) i la rosa La dama del país del sol (1989). També s’introduí en el gènere policíac amb la creació del detectiu mallorquí Jaume Arbós, que protagonitza Assassinat al club dels poetes (1983), Paisatge de dunes (1987), L’inspector ensopega (1988), Mort damunt la gespa (1991), Un cadàver desconcertant (1994) i Unes lligacames negres (1996); pòstumament es publicà Escac a la dama (2001).

Com a assagista publicà Tendència de la novel·lística catalana actual (1988). Traduí (1986) el poemari de Robert Graves, Símptomes d’amor. Col·laborà en les publicacions El Mirall, Lluc, Serra d’Or i Última Hora entre d’altres.