És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la col·laboració de Pere Domènech i Roura. Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d’elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors. Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l’Exposició. De l’interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula —amb pintures de F. Galí—, situats sobre l’eix principal.
Durant l’Exposició fou la seu d’actes oficials i acollí la gran mostra El Arte en España . Durant el període republicà s’hi instal·là el Museu d’Art de Catalunya (inaugurat el 1934) i, posteriorment, el Museu de Ceràmica (1966-86).
Entre 1992-96 els interiors foren sotmesos a una profunda remodelació a partir d’un projecte de l’arquitectessa Gae Aulenti per tal de condicionar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (nom que prengué el Museu d’Art de Catalunya des del 1990).
El vestíbul del Palau Nacional
© Fototeca.cat