Realitzà els vitralls del castell d’Écouen (1544, París, Musée de Cluny). Protegit per Catalina de Mèdicis, realitzà coves rústiques de ceràmica per al castell d’Écouen (1562) i per a les Tulleries. A les rustiques figulines de ceràmica imità plantes, fruits i petits animals, i en altres peces, els baixos relleus i l’escultura. Morí empresonat, en negar-se a abjurar el protestantisme. Exposà els seus coneixements en el Discours admirable de l’art de terre, de son utilité, des esmaux et du feu i els Discours admirables de la nature des eaux et fontaines, de la terre, etc (ambdós del 1580), obra que el fa un precursor de la geologia.