Situació i presentació
El terme de la Palma d’Ebre, d’una extensió de 37,92 km2, és situat al NE de la comarca. A la seva part més septentrional, és separat de les Garrigues per una llenca de terreny pertanyent a Flix, municipi que també configura el límit ponentí. Confronta, a més, amb els municipis prioratins de la Bisbal de Falset i Cabassers per llevant, i a migdia amb el terme de Vinebre.
La fita amb la Bisbal de Falset passa pel cingle del Penal de Sas i prop del tossal del Junquet, i el termenal amb Cabassers per la partida dels Castellassos i pel coll de Cabassers o de la Batalla (prop del qual s’assoleixen els 475 m), per on passava l’antic camí ral que de Flix, per la Palma, duia al Priorat. El coll forma part de la serra de les Gorraptes, que a migdia també delimita el municipi. A ponent, el termenal passa per Comadevaques (348 m). Altres elevacions destacades són el Tossal Gros, la Punta Beiana, la costa de les Fosses, la Punta Qüerna, els Agudells, la Talaia de la Vall, la punta de la Martorella i el comellar de la Pedrenca. Dels cingles hom pot citar, a més, el Penal del Sant i l’avenc més remarcable és el del Pou Sant (hi ha també moltes coves i cavorques, la d’en Feliu, la de l’Argenter, la Fosca etc.). El terme és solcat per diversos barrancs, el principal dels quals és el de la Vallmajor, que en la part alta s’anomena barranc de les Oliveres. Aquest, amb el dels Panicals (dit en el seu curs inferior de les Sisquelles), es forma sota els Montblanquets i els Esparvers (a l’extrem més al NE), prop del Mas del Portal de la Palma. Aquests barrancs i el de Comadevaques conflueixen al toll de l’Estret, aigua avall del poble, i formen el barranc del Toll de l’Estret, que desguassa a l’Ebre per l’esquerra.
El poble de la Palma d’Ebre és l’únic nucli de població del municipi. Pel que fa a les comunicacions, travessa la part septentrional del terme una carretera local que, per ponent, parteix de l’antiga comarcal C-233 de Flix a les Borges Blanques i Bellpuig i que superat el poble de la Palma d’Ebre continua vers la Bisbal de Falset, des d’on connecta amb diversos pobles prioratins. Hi ha, a més, diversos camins veïnals que porten als masos i a diversos indrets del terme.
La població i l’economia
Els fogatjaments del segle XIV assignaren a la Palma 67 i 27 focs. El cens del 1718 registrà 65 h i el de Floridablanca, el 1787, 340. El 1860 hi havia 957 h, la major part dels quals al poble, per bé que hom també registrà població als corrals de Galceran i de Mateu Escolar, així com als masos de Poquet i de la Sal i a diversos albergs de pagesos. El 1900 hi havia 989 h i el 1920 se’n comptabilitzaren 1154. A partir d’aquesta data la població començà a patir una tendència decreixent, augmentada per l’emigració: el 1936 es registraren 956 h, el 1940 n’hi havia 803, 707 el 1950, 674 el 1960 i 613 el 1970. El 1975 la població ja havia davallat fins els 530 h, i continuà amb 488 el 1981, 457 el 1991, 418 el 1999 i 403 h el 2005.
La base econòmica del municipi són les activitats agràries. L’agricultura, gairebé en la seva totalitat de secà, compta amb un dels percentatges de població ocupada en aquesta activitat més alts de la comarca. La major part de la superfície conreada es ocupada per l’olivera, de tipus arbequí, que des d’antic ha estat el conreu principal del terme, seguida a molta distància per l’ametller i la vinya, ambdós cultius en recessió. La part no conreada és ocupada per bosc, garrics i pasturatges. Pel que fa a la ramaderia, destaquen les explotacions avícoles (un cop recuperat el sector després de la davallada soferta durant la dècada de 1980) i porcines. La Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de la Palma d’Ebre, fundada l’any 1945 i successora del Sindicat Agrícola (1919), elabora oli sota la denominació d’origen Siurana.
El poble de la Palma d’Ebre
El poble de la Palma d’Ebre (335 m d’altitud) és emplaçat en la part de tramuntana del terme, vora la Vallmajor. Els carrers principals són el Carrer Major (on hi ha l’església vella, Ca l’Abadia o rectoria, Ca la Brisda, Ca l’Escolàstica o Pare-sant i altres casals), el carrer de Dins (Cal Badivell, Cal Sanxo, Cal Fraret, Cal Sapatada), el de Dalt (Cal Cabileta, Cal Teixó), el de la Font (Cal Ramon la Roseta, l’Olla del Poquet) i el del Racó (Cal Quicanyo, Cal Xerifetes). Hom pot citar, encara, el carrer de la Bassa del Pi (Cal Crestià Nou), el del Portell, el de la Costa del Pou, el de les Eres, la costa del Ferreret i els ravals de la Tor-re i de la Bisbal (Cal Gavatx).
A la part més alta del poble hi ha l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció; va ser començada a la fi del segle XVIII i, interrompuda per la guerra del Francès, no fou consagrada fins el 1823. És un ampli edifici de final del barroc, de bona fàbrica, amb transsepte, absis poligonal i cúpula sobre el creuer. El campanar, de base quadrada, a mitja alçada es fa poligonal. L’església vella o antiga parròquia és dedicada a la Mare de Déu del Roser i resta sense culte. És un edifici romànic, de la fi del segle XII o primeria del XIII, amb absis semicircular cobert amb volta de punt d’ametlla i la nau coberta amb volta del mateix tipus. Exteriorment és ornamentat amb mènsules; el campanar, de planta quadrada, és més tardà.
La festa major de la població s’escau per la Mare de Déu d’Agost, el dia 15, i la festa major petita es fa entre el 29 d’abril i l’1 de maig, essent conegudes com les festes de primavera i dedicades a santa Caterina. Aquesta darrera festa és organitzada per les caterines, les noies solteres de la població. Per Setmana Santa se celebren diverses processons i oficis que destaquen per la participació del Grup d’Armats i la banda de tambors i cornetes. El 15 de maig, com és tradicional en pobles de base agrícola, se celebra la festa de Sant Isidre Llaurador i el 10 de juliol la diada de Sant Cristòfol.
La història
El lloc de la Palma és documentat el 1262, quan Jaume I donà la vila i altres indrets al cavaller Arnau del Bosc. L’església de la Palma els anys 1279 i 1280 pagà com a dècima a Roma, per al sosteniment de les croades, 20 sous. El 1383 la Palma és esmentada en ocasió de les rivalitats entre Lleida i Tortosa; aleshores pertanyia a la senyoria dels Santcliment, lleidatans. La vila fou adquirida el 1398 per la ciutat de Barcelona, juntament amb la baronia de Flix, per tal d’assegurar el transport fluvial del blat que, procedent d’Aragó, es trametia a Barcelona i avançar-se al control d’aquest transport que fins aleshores exercia la ciutat de Tortosa, ciutat que cobrava forts impostos i que en època d’escassesa havia segrestat el blat.
En la guerra contra Joan II, Barcelona perdé la senyoria de Flix i de la Palma, però li foren retornades per Ferran el Catòlic el 1481. Durant la guerra de Successió Felip V retingué l’esmentada senyoria de la ciutat sobre Flix i la Palma, però el 1718 Barcelona aconseguí que la baronia li fos retornada. La ciutat tenia a la Palma un batlle jurisdiccional. Fins el 1716 el lloc fou de la vegueria de Lleida i a partir d’aleshores i fins el 1833 del corregiment de la ciutat de Lleida.