El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana. El coll de puig Lluent (1 629 m alt.) i el serrat de Faig-i-branca (1 515 m) s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet; el puig Miró (1 306 m), contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló (1212 m), al límit amb el de Borredà. L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll; han desaparegut dues indústries tèxtils. El poble (8h diss [1991]; 1 095 m alt.), en procés de despoblament, és en un turó a l’oest del puig Verdolet (1 148 m), on s’alcen l’antiga església parroquial de Sant Vicenç i la casa forta o castell de Palmerola, molt restaurats en època recent pel marquès de Palmerola, amb subvencions estatals. Sota el turó es bastí una nova església i, al seu voltant, unes cases. El lloc i la casa forta (esmentats ja al s. XIII) formaren part de la baronia de Portella i en foren castlans la família Palmerola (Joan de Palmerola reféu la casa forta, que es trobava enrunada, a mitjan s XV); un de llurs descendents rebé el marquesat de Palmerola. El municipi comprèn, a més, el veïnat de Vila-seca, i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb la masia del Cosp) i de Sant Julià de Vilacorba (amb la masia de Moreta). Hi pertangué l’enclavament de la Rovira de Baix.