i Jordi Pàmias i Grau | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Jordi Pàmias i Grau

Literatura
Jordi Pàmias i Grau
© Fototeca.cat
poètica poètica
Poeta.
Guissona, Segarra, 12 de febrer de 1938

Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona i treballa com a professor de literatura a Lleida. Ha col·laborat amb certa regularitat en diverses publicacions, especialment amb articles referents a autors de ponent. El 1972 publicà La meva casa, recull poètic amarat de lirisme intimista, evocació de les experiències viscudes en el marc de la casa pairal del poeta, que esdevé un tema recurrent i mític en llibres posteriors. Per aquesta obra rebé el premi Joan Salvat-Papasseit el mateix any. En aquesta etapa, la influència realista es fa evident a Memòria d’un temps empresonat (1973 i incorporat a El foc a la teulada. Obra poètica I, 1982) i a Cansada veu (1974). La seva poesia es consolidà a Cançons de la nit benigna (1975 i incorporat a La nit en el record. Obra poètica II, 1986) i en el formalisme de Clam de la neu (1977), Flauta del sol (1978, premi Carles Riba), Lluna d’estiu (1985) i Àmfora grega (1985, premi Vicent Andrés Estellés). La seva trajectòria poètica ha continuat a El camí de ponent (1990), L’alegria velada (1992), Entre el record i el somni (premi Ciutat de Palma 1991), La plana verda (1994), La fuga del mil·lenni (2000), Narcís i altre (2002, premi Miquel de Palol), Terra cansada (2004, premis de la Crítica i Crítica Serra d’Or), La veu de l'Àngel (2009), Incerta vida (2011) i Al cor del món  (2013). Ha publicat els volums de la seva obra completa, Lluna d’estiu (Obra poètica III) (2004), La nit en el record (Obra poètica II) (2006), El do de la paraula (Obra poètica IV) (2010), La casa dels avis (Obra poètica I) (2011), Terra, mite, àngel (Obra poètica V) (2014) i Ronda dels dies. Cent vint poemes esparsos (Obra poètica VI) (2016). També ha publicat l’obra de teatre Camí de mort (1979), els dietaris Quadern de tres estius (1986), Des de la foscor. Un dietari dels anys 60 (2007) i Déu no té pressa (2018), i l’estudi literari Joaquim Ruyra i els caputxins (2015). L’any 2017 rebé el premi Memorial Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el 2018 el Premi Nacional de Cultura del CoNCA.

Col·laboració: 
FPV / ICG
Data de revisió: 
2018-03-15

Llegir més...