Pamplona

Situada a la conca prepirinenca homònima, sobre la terrassa superior de la riba esquerra de l’Arga, aigua avall de la seva confluència amb el Sadar. Al llarg del s. XX ha sofert una important expansió i principalment dels anys cinquanta als setanta, en els quals el fort desenvolupament industrial de la ciutat ha estat afavorit pel règim foral, que ha facilitat la instal·lació de nombroses empreses, les quals s’han situat a la perifèria. Les indústries més destacables són la d’automòbils, maquinària, papereres i tèxtils. Centre d’ensenyament superior: Universidad de Navarra, fundada el 1952.

El patrimoni arquitectònic

Conserva part de les muralles amb elements medievals i principalment del s. XVI. Del s. XIII són les esglésies de San Saturnino i de San Nicolás. La catedral (s. XIV-XV), gòtica, edificada sobre la primitiva romànica, té la façana neoclàssica, obra de V.Rodríguez. S'hi troba el mausoleu dels reis de Navarra, del s. XV. Entre els edificis civils hi ha la Cámara de Comptos (s. XIV), l’Ajuntament i el Palacio Provincial (s. XIX).

Història

Fundada per Cneu Pompeu Magne, el 74 aC en ple territori dels vascons, la dominaren els visigots i els sarraïns. Fou incendiada per les tropes de Carlemany (778), quan els francs es retiraven de la fracassada expedició a Saragossa. Capital del regne de Pamplona, més tard dit de Navarra, visqué una època d’esplendor al s. XI, en convertir-se en lloc de pas dels pelegrins de Sant Jaume de Compostel·la i acollir colònies de mercaders estrangers (francs) atrets per privilegis especials i per les possibilitats econòmiques que oferia la ruta jacobea.

Durant la baixa edat mitjana, les lluites entre els indígenes i els francs sovintejaren fins el 1422, que Carles III de Navarra unificà administrativament les diverses entitats de població del nucli urbà. Durant el s. XIX es convertí en seu principal del carlisme i, ja al s. XX, el governador militar de la ciutat, general Mola, aconseguí la seva adhesió a l’aixecament del juliol del 1936.