És situada al NE de l’embocadura S del canal homònim, en una petita península. Ha experimentat un fort creixement demogràfic els últims anys, cosa que fa que reuneixi la tercera part de la població del país. Concentra el 75% de les indústries del país (alimentària, vestits, tabacs, cerveses) i la major part de les activitats terciàries (comerç, banca, assegurances, serveis mèdics i socials), així com també els centres universitaris: Universidad de Panamá, fundada el 1935 i Universidad Santa María la Antigua, el 1965. Presenta, amb tot, les característiques de les grans ciutats dels països subdesenvolupats, amb un índex elevat de desocupació, manca d’habitatges, barraquisme; lligada la seva economia a l’activitat del canal, no ha aconseguit d’organitzar l’espai del país. Fundada el 1519 per Pedrarias Dávila, esdevingué ràpidament la base de partida de les expedicions que anaven a l’Amèrica del Sud i al Pacífic sud. Des de mitjan s.XVI hi confluïren totes les exportacions de metalls preciosos del Perú i les Filipines i des d’allà eren traslladades a la costa oriental. Els productes manufacturats europeus seguien el camí invers. L’expansió panamenya provocà nombroses expedicions de pirates, sobretot la de Henry Morgan (1671), que saquejà la ciutat. Reconstruïda el 1673, no assolí el nivell de vida anterior a causa de l’ús de l’estret de Magallanes. La burgesia panamenya es resistí algun temps a la independència, però el 1826 ja fou la seu del Congrés Panamericà. La construcció del ferrocarril, les relacions creixents amb la costa occidental nord-americana i les primeres fases de la construcció del canal n'augmentaren la població (de 22 000 h el 1904 a uns 200 000 el 1950). El 1903 esdevingué la capital de la República.