Fou deixeble a Atenes de Diògenes de Babilònia. Exercí una àmplia influència en el cercle polític de Publi Escipió Emilià, a Roma (144-129), succeí Antípater com a cap de l’escola estoica d’Atenes, on visqué fins a la mort. El seu pensament té una doble dimensió: adaptació a l’estoïcisme d’alguns trets de les filosofies platònica i aristotèlica, i teorització de la moral republicana de Roma, superant els esquemes tradicionals. Hom conserva només fragments dels seus escrits.