Benet Panyelles i Escardó

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1670 — Palma, Mallorca, 1743)

Bisbe de Mallorca (1730-43).

Benedictí, professà al monestir de Sant Feliu de Guíxols (1689) i féu els estudis de filosofia i teologia a Santo Estevo de Ribas de Sil i a Salamanca. Fou abat de Sant Feliu de Guíxols (1705-17), abat general de la congregació de Valladolid (1717-21) i del monestir de Montserrat a Madrid (1721-27). Felip V, del qual era fervent partidari, el nomenà bisbe de Mallorca (1730); construí una capella de Sant Benet i fundà una confraria de la Mare de Déu de Montserrat a la seu de Mallorca, on fou enterrat. Féu quantioses donacions al monestir de Sant Feliu de Guíxols i aplegà una notable biblioteca, conservada en bona part a Girona.