Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas. El seu genearca fou Asnar Pardo, senyor de la Casta, que la tradició familiar fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó, que es trobà a Muret al costat de Pere II (1213). Foren descendents seus Pere Pardo de la Casta, que acompanyà Pere III a la conquesta de Mallorca, i Asnar Pardo de la Casta, que fou pare d'Asnar, Martí, Joan (aquest casat amb Beatriu de Tous) i Pere Pardo de la Casta i Roda. Un Pere Asnar Pardo de la Casta, baró de la Casta, es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la baronia d’Alaquàs, a la qual succeí llur fill Joan Asnar Pardo de la Casta i d’Aguilar-Martí de Torres, el qual fou casat amb Àngela de Vilanova i Carròs, filla dels barons de Bicorb. Foren pares de Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova, cavaller d’Alcántara, baró de la Casta i Alaquàs, a qui fou concedit el comtat d'Alaquàs, que el 1627 subrogà pel marquesat de la Casta, i el qual es casà amb Caterina de Cabanyelles i Milà d’Aragó, baronessa de Bolbait, filla del governador de València, Jeroni. Foren pares de Lluís (cavaller d’Alcántara) i Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, que es casà amb Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, senyora de Ceutí, i foren pares de Lluïsa Pardo de la Casta i de Puixmarín, muller de Gener (V) Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües (llurs descendents heretaren el marquesat de la Casta), Maria Manuela Pardo de la Casta i de Puixmarín, que es casà amb Josep de Cardona-Borja príncep de Cardona, de Josep Pardo de la Casta, que era il·legítim, de Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín (mort a Cremona el 1688), que fou militar, cavaller de Montesa i governador de Cremona al ducat de Milà, on es casà amb Margherita Landa (llur besnet Gian Battista Manfredi, mort el 1806 a Cremona, fou vuitè marquès de la Casta i pare del novè marquès Giuseppe Ignazio Manfredi, que morí vers el 1868), i del primogènit i successor Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull (mort el 1695), que fou batlle general de València, governador d’Alacant, majordom major del rei Carles II i lloctinent de Mallorca. Li succeí el seu fill Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox, que també fou batlle general de València. Austriacista, fou fet gran d’Espanya pel rei arxiduc el 1707, i morí sense fills de Maria Engràcia de Boixadors, per la qual cosa li succeí, com a cinquena marquesa de la Casta, la seva germana i darrera representant de la línia primogènita, Maria Teresa Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox, baronessa d’Alaquàs i de Bolbait, que es casà amb José Antonio Fernández de Córdoba, comte de Priego, gran d’Espanya i marquès de Moratallax (li succeí en el marquesat llur filla Francisca Javiera Fernández de Córdoba, morta el 1722, muller d’Alessandro Lanti della Rovere, príncep de la Rocca-Sinibaldo i duc de Santo Gemini, i llur neta María Belén Lanti della Rovere, que morí sense fills, el 1771, del seu marit Jean Juste de Gray d’Havré). A una altra línia d’aquest llinatge pertangué Joaquim Pardo de la Casta.
Armes dels Pardo de la Casta
Llinatge aragonès de cavallers i després nobles establert al Regne de València al segle XIV.