Després d’estudiar matemàtiques, dibuix, escultura i, finalment, arquitectura, féu pràctiques, l’any 1954, al taller de Le Corbusier, que abandonà per cercar uns plantejaments menys cartesians. S'associà, aleshores, amb André Bloc — Café du Rond Point als Champs-Elysées (París, 1957), Estudi d’André Bloc (Antíbol, 1959), Maison de l’Iran (Ciutat Universitària de París, 1961-68)— i amb Paul Virilio —església de Sainte Bernardette du Baulay (Nevers, 1964-66, declarat monument nacional el 1990)— i fou un dels fundadors del grup Architecture principe. Multiplicà els projectes d’estructures urbanes amb blocs gegantins, ordenats segons un sistema de plans oblics que aconsegueix una dispersió urbana original. Conseqüència d’aquestes experiències és el seu programa-manifest publicat el 1970, vivre obliquement, que és una proposta de revolució pacífica urbana. Separat de Virilio poc després, prosseguí la seva obra de manera independent, i el mateix any projectà el centre comercial GEM de Sens, declarat monument nacional el 2011. El 1979 obtingué el premi nacional d'arquitectura. L'any 2005 ingressà a l'Acadèmia de les belles arts i el 2010 fou nomenat oficial de la Legió d'honor.