Vida i obra
Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver. Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria, comprèn el període 1626-60. Hi descriu tots els esdeveniments notables de la vida política, social i quotidiana de la Barcelona del segle XVII: la gran fam del 1631, el motí del Corpus de Sang, les vingudes de prínceps i monarques, les festes i els cerimonials civils i religiosos, etc. Especialment remarcable és la narració de l’epidèmia de pesta que assotà la ciutat el 1651 i que inclou un relat commovedor de la mort de la seva segona esposa i de tres dels seus quatre fills. Hi ha també referències als grans esdeveniments de la Catalunya de l’època, bé que en conjunt la fiabilitat d’aquestes referències és inferior.
El text, que adquireix una major densitat a partir del 1640, combina diverses formes literàries: annals ciutadans, autobiografia, dietari i crònica, i incorpora la còpia de nombrosos documents, com el text íntegre del tractat dels Pirineus del 1659, que Miquel Parets reprodueix a la part final del manuscrit. Els dos volums originals d’aquesta extensa crònica es troben dipositats a la Biblioteca Universitària de Barcelona (ms. 224-225). Una traducció castellana del mateix text, guardada a la Real Academia de la Historia de Madrid, fou publicada per Celestí Pujol i Camps en el Memorial Histórico Español (1888-93), tot i que no hi ha cap certesa que aquesta versió fos feta pel mateix Parets; altrament la versió castellana, a més d’alterar l’estil de la crònica, omet una sèrie d’anotacions sobre la vida professional i personal de l’autor.
L’historiador James Amelang reivindicà l’interès de l’autor com “una de les fonts més riques per a estudiar la història de Catalunya en els anys turbulents de mitjan s. XVII” (1985), i el 1989 n’edità, amb el títol de Dietari d’un anys de pesta, la part de la crònica on descriu l’epidèmia i la mort de la seva dona i els seus fills. El 2011 l’Editorial Barcino publicà el primer volum de l’edició completa i anotada de l’original català, a cura de Maria Rosa Margalef i amb estudis d’Amelang, Antoni Simon i Xavier Torres. El segon i el tercer dels quatre volums previstos es publicaren els anys 2017 i 2020, respectivament.
Bibliografia
- Amelang, James: “L’artesà com a Ícar. La visió del món d’un assaonador del segle XVII”, L’Avenç, 87, 1985, p. 20-25.
- Amelang, James: The Flight of Icarus: Artisan Autobiography in Early Modern Europe, Stanford University Press, 1998