escola de París

Nom amb el qual hom designà a partir del 1925 una sèrie d’artistes francesos i estrangers que, atrets per aquesta ciutat, hi han viscut i hi han elaborat llur manera d’entendre i de fer l’art.

Emigrats de tot Europa, afluïren a París artistes com J. Pascin, Ch. Soutine, M. Chagall, A. Modigliani, L. Fujita, C. Brâncusi, P. Picasso, J. González, J. Miró, F. Borés, J. Gris, O. Domínguez, L. Fernández, A.Fenosa, etc, els quals es reuniren en tallers i cafès de Montmartre i després de Montparnasse i hi visqueren una vida bohèmia i hi crearen un art expressionista, turmentat, sarcàstic i nostàlgic de llurs països, relacionable fins a un cert punt amb l’expressionisme alemany, i alguns d’ells hi crearen el cubisme, renovant la tradició artística occidental. Sota el nom d’escola de París hom agrupa també els artistes que han treballat a París després de la Segona Guerra Mundial.