Es donà a conèixer amb Il ragazzo morto e la cometa (1951). Després de La grande vacanza (1953), intent de rèplica de l’obra anterior, l’èxit d'Il prete bello (1954) marcà l’inici d’una temàtica escandalosa i frívola, que seguí en les novel·les Il fidanzamento (1956) i Atti impuri, Amore e fervore (1959), Il padrone (1965), representació caricaturesca del capitalisme; en el diàleg L’assoluto naturale (1966) i en els apòlegs d'Il crematorio di Vienna (1969). Autor dels contes del Sillabario n° 1 (1972) i de nombrosos reportatges periodístics, publicats, alguns, en forma de llibre (Cara Cina, 1966; Biafra, 1968, etc), el 1987 li foren publicades pòstumament les narracions Gli americani a Vicenza.