Partint d’un regionalisme popular-proletari que associava la idea d’autonomia a les de reforma agrària, retorn de l’emigració, etc, desembocà en un nacionalisme de tons tercermundistes que responsabilitzava les zones riques de l’Estat espanyol (Catalunya, País Basc) de l’empobriment andalús. Sota la direcció d’Alejandro Rojas Marcos, adoptà el nom de Partido Socialista de Andalucía, fou membre de la Federació de Partits Socialistes i, després d’una fracassada coalició amb el PSP (1977), el 1979 obtingué un considerable triomf i 5 diputats a corts. La seva tortuosa política d’aliances, però, i diverses crisis internes li valgueren severes desfetes el 1982 (només 3 diputats al parlament andalús i cap escó a Madrid). El 1982 Miguel Ángel Arredonda substituí Rojas Marcos en la secretaria general i el 1984 el partit canvià el nom pel de Partido Andalucista, tot accentuant el seu caràcter nacionalista i renunciant al socialisme i al marxisme. En les eleccions autonòmiques del 1986 obtingué 2 escons, 10 el 1990, 3 el 1994, 4 el 1996 i 5 el 2000. En 1996-2000 governà en coalició amb el PSOE. Implantat a Catalunya des del 1977, hi menà campanyes de captació del vot immigrat (2 escons el 1980), qualificades de lerrouxistes. Posteriorment es diluí en altres partits. En les eleccions autonòmiques andaluses del 2004 mantingué els 5 diputats que havia obtingut en els anteriors comicis. Aquest mateix any, en les eleccions generals, perdé, però, l’escó que tenia al Congrés dels Diputats. El secretari general és Julián Álvarez Ortega.