i Partido Liberal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Partido Liberal

SinònimPartido Liberal-Fusionista
SinònimPartido Liberal-Fusionista
història hist i ciències polítiques polít
Partit polític de l’Estat espanyol que, durant la Restauració, alternà en el govern del país amb el Partido Conservador .

Nasqué, el 1880, al voltant del grup constitucional de Sagasta, amb el nom de Partido Liberal Fusionista. Ideològicament no era gaire diferent del partit conservador, tot i que accentuava alguns principis de caràcter liberal i que era menys autoritari en l’exercici del poder. Cánovas cedí el poder a Sagasta l’any 1881 i aquest fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort (1903), malgrat els inevitables fraccionaments (els de Gamazo i López Domínguez, principalment). A la mort de Sagasta es produí una escissió entre els centristes (Romanones, Moret) i els radicals (Canalejas, Montero Ríos, Vega de Armijo). La repressió de la Setmana Tràgica mogué els liberals a fer un front comú, contra els conservadors, amb republicans i socialistes. Finalment acabà imposant el seu lideratge Canalejas i per un moment semblà que es repetiria el joc Cánovas-Sagasta amb les figures d’Antoni Maura i Canalejas, renovadors de llurs respectius partits. L’assassinat de Canalejas (1912) i les diferències entre Romanones, García Prieto i Santiago Alba afebliren el partit, la decadència del qual era ja molt gran quan es produí la crisi del 1917 i el final del torn efectiu dels partits (liberal i conservador) en el poder.

El Partido Liberal als Països Catalans

Inicialment, al Principat Sagasta aconseguí de reunir algunes personalitats brillants com Pere Bosch i Labrús o Víctor Balaguer i tingué com a principal òrgan de premsa La Crónica de Cataluña. El lliurecanvisme dels governs liberals del 1881 i el 1886 provocà una davallada del Partido Liberal, i, d’altra banda, en implantar-se el sufragi universal (1890), el partit es mantingué gràcies al caciquisme de Comas i Masferrer i al suport econòmic d’Evarist Arnús. Assolí tanmateix un extens control sobre les diputacions i en especial a l’alcaldia de Barcelona a través de Rius i Taulet i Josep Collaso. A les Illes, a partir del 1881 aconseguí una gran força basada en el caciquisme electoral d’Antoni Maura i del seu lloctinent Pasqual Ribot. Majoritàriament adscrit al gamazisme, en 1890-1900 el principal òrgan de premsa fou El Liberal Palmesano. La seva força reculà quan Maura passà als conservadors el 1899. En 1912-22, tanmateix, Joan March renovà el partit.

Col·laboració: 
EdV
Llegir més...