Havia estat vicealmirall de Palerm i renuncià el càrrec, així com el de mestre racional de Sicília que regia en ésser nomenat, amb caràcter vitalici, mestre secret, càrrec, aquest, segregat de la tresoreria del regne (1433). Fou virrei substitut de l’infant Pere quan aquest se n'anà de Sicília amb l’estol reial (1435). Durant una seva visita a la cort, deixà a l’illa quatre presidents; un d’ells, Battista de Platamone, fou nomenat virrei amb igualtat de poders, per a governar juntament amb ell (1436). Roger es distingí per haver prestat sovint ajuts econòmics al rei. Malgrat el seu nou nomenament com a virrei únic (1437), per la seva edat avançada i salut precària tornà aviat a ésser ajudat per Battista (1438), el qual esdevingué virrei titular en morir Roger, al començament del 1440.