Es llicencià a la Universitat de Barcelona (1963) i es doctorà a la de València (1966). Fou becari al Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste (1967) i treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear , al Laboratori de Física Teòrica d’Orsay i al Laboratori Rutherford d’Oxford. Fou catedràtic de física a les universitats de Saragossa, Autònoma de Madrid i Autònoma de Barcelona.
Ha estat director general d’ensenyament universitari de la Generalitat de Catalunya (1980-83) i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1986-1990). El seu camp de treball abasta, especialment, la mecànica quàntica i la teoria de partícules elementals. Ha publicat força articles en revistes científiques d’arreu del món.
L’any 1990 encapçalà el grup de científics que proposaren la construcció d’un sincrotró a Catalunya, projecte que cristal·litzà en la seva aprovació (2002) i en la inauguració del sincrotró de font de llum Alba , el 2010, del qual Pascual ocupa la presidència de la comissió executiva. L’any 2011 rebé la Creu de Sant Jordi.