Deixeble de Janssen, en dirigí la nova edició de la Geschichte des Deutschen Volkes. Professor a Innsbruck (1880-1900) i director de l’Institut Austríac d’Història a Roma (1901-15, 1921-28), fou també ministre plenipotenciari d’Àustria davant la Santa Seu. Aprofitant l’obertura de l’arxiu secret del Vaticà, decretada per Lleó XIII, emprengué la Geschichte der Päpste (‘Història dels papes’, 1886-1932), obra monumental, traduïda a gairebé totes les llengües, de la qual redactà ell mateix els 14 primers volums i deixà els tres darrers embastats.