Influït per Ruskin, portà la seva prosa, d’estil delicat i musical, a qüestions que eren experiències pròpies de l’art. Visità Itàlia i, amb els seus Studies in the History of the Renaissance (1873), contribuí a promoure l’esteticisme i el decadentisme anglesos. Hom hi aprecia la seva crítica i concepte de l’art basat en el poder de penetració psicològica. Fou constant a desenvolupar la seva ideologia espiritual i religiosa que teoritzà a la novel·la Marius the Epicurean (1885) o a Appreciations, on idealitzava la funció de l’artista. En la resta de la seva obra, publicada pòstumament, com Miscellaneous Studies (1895), Greek Studies (1895) i Gaston Latour (1896), mantenia l’esteticisme literari fonamentat en l’exercici d’una crítica poètica.