Deixeble de G.David, fou el primer artista flamenc que convertí el paisatge en protagonista principal del quadre, malgrat que continuà la tradició de col·locar un tema religiós o mitològic en primer terme, sovint pintat per altres artistes, entre ells el seu amic Q.Metsys. És autor, entre altres obres, del Martiri de Santa Caterina (Kunsthistorisches Museum, Viena), de La fugida a Egipte (Koninklijk Museum voor Schone Kunsten, Anvers) i del Pas de la llacuna Estígia (Museo del Prado, Madrid), el paisatge de les quals, sempre de to fantasiós malgrat la inclusió d’elements naturalistes, mostra la línia de l’horitzó molt alta, tot i una evident profunditat aconseguida amb l’ús de tres termes de diferent tint cromàtic d’ocres, verds i blaus.