Rafael Patxot i Jubert

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 — Ginebra, 8 de gener de 1964)

Rafael Patxot i Jubert

© Fototeca.cat

Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor.

Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera, que cristal·litzà en la Institució Patxot. Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra. El 1926 construí a la localitat nadiua un observatori astronòmic i, amb un refractor equatorial doble, inicià a la Península treballs micromètrics d’estrelles múltiples. Aviat la secció meteorològica de l’observatori sobrepujà l’astronòmica i, el 1900, publicà Meteorologia catalana. Observacions de Sant Feliu de Guíxols, amb un apèndix de pluviometria entre el 1896 i el 1905. El 1912 publicà el segon volum, Pluviometria Catalana. Resultats del quinquenni 1906-1910. En traslladar-se a Barcelona, distribuí els aparells del seu observatori entre Montserrat i la Societat Astronòmica i, en dissoldre’s la darrera, l’equatorial restà dipositat a la Universitat. Vinculat al grup de L’Avenç, col·laborà a la “Col·lecció Popular l’Avenç” amb traduccions de Flammarion, X. de Maistre, lord Avebury i una antologia de prosadors nord-americans. Fou marmessor de la seva cunyada, Concepció Rabell, i creà la fundació d’aquest nom, dins la qual foren instituïts l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i el premi musical de composició Concepció Rabell. El 1919, a la memòria del seu pare, el pianista Eusebi Patxot i Llagustera (Sant Feliu de Guíxols 1846 — 1893), creà el concurs musical del seu nom per a compositors, que fou confiat a l’Orfeó Català. El 1923 havia instituït la Fundació d’Estudi de la Masia Catalana i la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya i, el 1925, les beques d’estudi per a noies que encarregà d’atorgar a l’Institut de Cultura de la Dona, institució afavorida també amb altres importants dotacions. Es feu càrrec de l’edició de l’Atles Internacional de Núvols, codi que havia de regir les observacions de tot el món, el qual aparegué en francès, anglès, alemany i català. El 1936, perseguit, hagué d’exiliar-se a Suïssa i publicà a Friburg Lettre aux Membres de l’Organisation Météorologique Internationale et aux Météorologues en général (1948) i, a Ginebra Adéu a Catalunya. Guaitant enrera. Fulls de la vida d’un octogenari (1952). Mantingué una irreductible actitud d’oposició al règim franquista. El seu arxiu meteorològic fou destruït el 1939 i l’Estudi de la Masia Catalana fou interromput. Es relacionà a Suïssa especialment amb Francesc Vidal i Barraquer, Carles Cardó, Ramon Sugranyes de Franch i Ventura Gassol. L’arxiu fotogràfic de la masia catalana consta de 7.705 imatges d’unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears i fou cedit l’any 1975 al Centre Excursionista de Catalunya per Núria Delétra-Carreras Patxot.