Poeta, bisbe de Nola (409-31). Format a Bordeus, a l’escola d’Ausoni, seguí el cursus honorum amb la governació de Campània i, de nou a Bordeus, es dedicà a la vida literària i social, fins que, després d’haver-hi rebut el baptisme (389), a instàncies, sens dubte, de la seva esposa catalana Teràsia, es traslladà a Barcelona. Ací morí el seu fill nounat Cels (fet sepultar a Complutum prop del sepulcre dels màrtirs Just i Pastor, descobert llavors); el bisbe Lampi l’ordenà de sacerdot (393). Amb un grup reduït de persones, es dirigí (394) a Nola, on fou consagrat bisbe (409). Dels seus contactes amb l’amic primerenc Ausoni i el company barceloní en el sacerdoci i futur heretge Vilanci, amb els bisbes Martí de Tours, Ambròs i Agustí, escriptors com Idaci i Jeroni, i amb moltes altres persones de la classe social més diversa, es conserven 51 Epistulae, i del seu encès amor cristià i de lírica vibrant, 31 Carmina. Li han estat atribuïts, sense proves, dos o tres tractats inespecificats, i, erròniament, un acte heroic en pro d’un cristià captiu dels vàndals. És el patró dels campaners. La seva festa se celebra el 22 de juny.