El 1828 inicià, per sistemes experimentals, la construcció d’hivernacles i d’umbracles en els quals introduí grans perfeccionaments tècnics: sistemes de recollida de la humitat interior i exterior, variació dels tipus de coberta segons les necessitats. L’obra que el féu mundialment famós fou el Palau de Vidre de la Primera Exposició Internacional de Londres el 1851. Era l’edifici més gran construït fins aquell moment (70 000 m2), resolt en una estructura d’acer i vidre amb mòduls prefabricats de 7,32 m.