Fundà La Tribuna (1888) i col·laborà assíduament a La Nación de Buenos Aires. Participà en política, primer dins les files del radicalisme i després del socialisme. Els seus treballs foren aplegats, en part, a: La Australia Argentina (1898) i Crónicas (1909). Com a escriptor costumista apareix estretament lligat a la picaresca espanyola: El casamiento de Laucha (1906), Pago Chico (1908) i Divertidas aventuras del nieto de Juan Moreira (1910). És considerat com el fundador del teatre argentí d’idees per la problemàtica que presenta en els seus drames.