Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi, capità dels florentins, a Montaperti (1260), i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois. Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi. El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi, contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478. Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent, perquè Lorenzo pogué salvar-se i el poble es posà al costat dels Mèdici. A partir d’aquest fracàs s’anà configurant la seva decadència.
En el terreny artístic, el seu nom està vinculat a la capella (capella dels Pazzi) construïda per Brunelleschi per a Andrea de'Pazzi, al claustre del convent de Santa Croce de Florència.