Estudià a Heidelberg i Berlín. Professor a l’University College de Londres, s’interessà des del 1890 per l’aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics de la biologia. El 1902 fundà la revista Biometrika, que fou mundialment famosa en el camp de l’estadística. El 1907 fou nomenat director del laboratori Francis Galton, on ideà un mètode d’aplicació de l’estadística a l’antropometria. Per les seves recerques, teories, mètodes d’aplicació, etc. , hom el considera com un dels fundadors de l’estadística moderna, que continuà després R. A. Fisher. Publicà diverses obres i nombrosos articles. Com a filòsof, hom el considera un precursor del neopositivisme per la seva concepció de les lleis científiques com a descripcions condensades, idea que exposà a The Grammar of Science (1892).