Professor a Copenhaguen (1903-37). Format en la línia dels neogramàtics, és autor d’una labor considerable en gramàtica comparada: més de trenta obres (en danès, anglès, francès o alemany) sobre els dialectes indoeuropeus i llurs relacions amb les llengües semítiques o finoúgriques, sobre l’albanès, l’armeni, l’hittita, el tokhari, etc. Però, sobretot, la seva principal aportació és en el domini del celta, amb la seva monumental Vergleichende Grammatik der keltischen Sprachen (1909-13). També és autor d’una història de la lingüística, The Discovery of Language (1924).