Abans de la divisió administrativa del 1984, formava part del barri de Sarrià, on actualment limita per la banda de llevant. És separat del barri de les Corts per la Diagonal i, a la banda de muntanya i per ponent, limita amb la serra de Collserola, de la qual inclou el puig de Sant Pere Màrtir. Li dóna el nom el monestir de Pedralbes. Al començament del s. XX hom inicià la urbanització d’aquest sector amb l’obertura del passeig d’Elisenda de Montcada, el viaducte damunt la riera Blanca (1910), el projecte de tramvia elèctric de la plaça de la Bonanova al monestir de Pedralbes (1916), el projecte de ciutat jardí Pedralbes per a l’alta burgesia barcelonina (entre la Diagonal i el monestir, promoguda per la família Güell damunt terrenys de la seva propietat, urbanitzada parcialment amb la col·laboració d’Antoni Gaudí —se'n conserven només alguns edificis i portes monumentals—, seguint les idees de la societat cívica Ciutat Jardí), la urbanització de la Font del Lleó (al NW del monestir, amb l’avinguda Pearson com a principal eix) i torres senyorials. El relatiu fracàs de la ciutat jardí Pedralbes motivà que la família Güell cedís al rei Alfons XIII la torre Güell, convertida en el palau de Pedralbes. La prolongació de la Diagonal fins a aquest originà importants rendes diferencials. En 1958-75 hom edificà la Ciutat Universitària, a banda i banda de la Diagonal, ampliada en 1990-96 amb l’anomenat Campus Nord. Els antics camps i masies (de les quals només es conserva Can Raspall) han donat pas a edificis residencials de luxe, seus d’empreses, entitats financeres, etc. A més de les facultats de la Ciutat Universitària, hi ha la Universitat Politècnica de Catalunya i les institucions d’ensenyament privat ESADE i Abat Oliba, el Club de Tennis Barcelona i el recinte fortificat del quarter del Bruc, antic centre provincial de reclutament. El 1992 hom obrí al trànsit la Ronda de Dalt, via de circumval·lació de Barcelona que travessa Pedralbes en sentit transversal. Pel que fa a les zones verdes, cal esmentar el parc de Cervantes (1961), els Jardins Rubió i Tudurí (1994) i els jardins del palau de Pedralbes, a més de la zona de Collserola, que des del 1987 forma part d’un gran parc metropolità.